Cala Margarida

Cala deliciosa, matí deliciós. El port de Palamós al fons.

Terra de mar

Festival 'Terra de Mar' a Palamós, ambientat amb la música del grup Manel (Al mar! Al mar!..) i la percussió dels timbals dels Percuart de Girona.
Quina canya!!

La senyoreta Remei

Amb 'La senyoreta Remei' vaig començar un camí que no ha acabat enlloc i que pretenia donar forma i presència a alguns personatges literaris que d'alguna manera cridessin la meva atenció. Sempre he pensat que algun dia m'agradaria il.lustrar contes, però la cosa no ha anat més enllà. 

Amb la 'senyoreta Remei', un personatge de Josep Plà, sí que vaig fer l'esforç,  em van entendrir la seva tristesa i la seva fragilitat.  Demanava a crits que algú la tregués d'aquell ensopiment i de les pàgines amb olor de floridura.

La senyoreta Remei

p u a a j j j

matí de platja

Buscant tresors

Ohhhh

Sketch Swap

Aquests dos dibuixos són d'una sèrie ("Intentant dominar el llapis") que vaig fer per celebrar, d'alguna manera, l'esdeveniment de l'intercanvi de dibuixos a nivell internacional i agraïr a tots els sketchers de diferents països que  van participar en l' anomenat Sketch Swap del 8 de febrer de 2014. Va ser una experiència molt divertiva, proposada per en Marc Holmes de Montreal, al qual vull felicitar des d'aquesta pàgina. Si us interessa el tema o voleu participar en una propera edició podeu obtenir més informació a:

  http://gironaurbansketchers.blogspot.com.es

I aquest és el tema que vaig enviar a la meva sketch partner, la Sarah Robinson de l'Île-Perrot, al Quebec. És una vista del Port Pelegri de Calella. Vaig anar tant de pressa que vaig oblidar d'escanejar el dibuix un cop acabat. Llàstima! Ella em diu que s'hi pot sentir l'aire fresc i càlid i que només ha vist palmeres un cop a la seva vida, a Florida, i que recorda lo suau que era l'aire (pobreta...nooo??). Sembla que l'hi ha agradat! Aquí, acabant de pintar i fent els darrers retocs a l'estudi.

I aquest és el seu dibuix, el que va fer per a mi, és una vista de la tanca d'arbusts dels seu pati, colgada de neu. Tot l'hivern així..bufaa. No li canvio pas.

Barrija-barreja d'hivern

Aquests dies de fred i de no sortir gaire, també m'he dedicat a buscar i escanejar petits dibuixos que tenia oblidats per aquí per allà. Abans no es perdin definitivament he decidit que val la pena recopilar-los i que respirin una mica.

Aquesta és la marissona, o sigui jo, de menudeta. Senyor! que 'tenre'... massa.  

Aquesta és la meva Paula amb 14 anys, la cara no s'hi assembla gaire, però la planta sí que era la seva.

Aquí em va pagar la pena de dibuixar mig pebrot, no devia tenir res millor a fer. Vès quins acudits vaig pensar primer,  però trobo que em va quedar molt bé. Hi ha coses que, de bones a primeres, semblen banals però al final tenen la seva gràcia.

Aquí ja devia estar engrescada amb el tema pebrot i ja em vaig deixar anar més.

 Restillera de petits dibuixos; són fets amb guixos blancs i cretes sobre cartolines de colors.

La serra d'en Cals

Matí de fred i de sol. Després de dos o tres dies de fortíssima tramuntana, ha amainat una mica i ara bufa gregal. Vistes espectaculars des de 'la' vessant oriental de la serra d'en Cals. Puc divisar el castell de Begur, les Medes, l'Estartit, tota la imponent i allargassada massa rocosa del Montgrí i bona part de la plana del Baix Empordà.

El mas Anguila de Fitor

Un dia d'aquests, dissabte o diumenge vam sortir amb la meva amiga d'aventures cap a Fitor. Volíem fer la ruta dels dolmens, la de la Serra d'en Cals. A les dotze del migdia enfilàvem pel pas de la Pedra Relliscanta, amb uns bons entrepans i disposades a passar-hi tota la tarda. En un moment ens vam plantar davant del mas Carrony que, després de tants anys endormiscat,  bullia d'activitat. Crec que hi feien una festa. 

Màs Plaja avall vam arribar a la ruta mencionada, que trancorre per un paratge bellíssim. Dels dolmens només us diré que, si un és interessant, l'altre encara ho és més, sobretot el dels Tres Peus, que és magnífic! Com a corol.lari, al cim de tot del Puig d'en Cals, un bosquet de somni que et transporta cinc o sis mil anys enrere, i on descobreixes la guinda del pastís, la pedra del sacrifici (no sé si això ja es pot  assegurar) amb les marques per  a rituals gravades. El seu emplaçament s'obre a unes vistes espectaculars. A migdia i a ponent tenim la Serra Llarga, la Serra del Solell de l'Anguila, més enretirada la Serra dels Perduts. I si mirem cap a baix de tot, al fons de la vall, tenim el plà de Folgueroles amb el mas Cals, ben petitonet al fons. Més cap al nord, seguint la riera de la Cavorca, ens trobem amb el mas Anguila, feliçment restaurat de fa poc. Vam tornar cap a casa que ja fosquejava, entre cirerers d'arboç i un ramat d'ovelles grimpantes.

Recuperant el temps perdut

Fa massa temps que tinc abandonat el bloc. M'he dedicat un temps a redimir-me d' una altra assignatura pendent: la música. Com que jo sóc més "txula" que ningú, en comptes d'acontentar-me en estudiar només un instrument, doncs no, en faig dos, i així vaig de cul tot el dia i puc morir-me de pena per que no tinc temps per sortir a caminar pel bosc. Aquest matí just abans de que m'agafés alguna cosa rara he fet un cop de cap i m'he acostat fins a Mont-ras amb els estris de dibuixar. Just darrera l'Eclipse hi ha un paratge molt maco, de camps... i potser també alguna vinya, això no no sé segur,  no m'hi he fixat prou. És el paratge de la font del rei. Allà hi ha una barraqueta, amb un emparrat per ombrejar les tardes d'estiu,  que em té el cor robat. Heus-la aquí.

Fa pocs dies també, aprofitant que havia d'arribar-me fins a l'estació de Caldes, vaig decidir entrar al poble que feia anys que no visitava. Era una tarda de diumenge i resulta que estaven de festa! plè de gom a gom! En una de les places hi havia un 'contaire' amb una gràcia extraordinària, que encantava potser més a grans que a petits. Vaig fer també una descoberta deliciosa, la Rambla de Recolons, un passeig amb un entranyable "sabor d'abans", bullint de gent anant amunt i avall entre les parades d'artesans. Hi havia moltes cases amb la flaire colonial, modernista o fins i tot noucentista, que a mi m'agrada tant. No m'en vaig poder estar de dibuixar el que en un primer moment em va semblar la porta d'una casa, però quan m'ho vaig mirar més detingudament vaig veure que no, que era una finestra!

El pont de pedra

    Una bona tarda, sí senyor!, amb els urbansketchers de Girona, la meva segona quedada...bona gent!

Núvols de tempesta sobre la platja de La Fosca

Continuem amb la tònica del mes de juliol: temps inestable, algun ruixat, també dies de molt de sol i molta calor... ja està bé. Vaig canviant de platja, després d'uns dies a cala Cristus, ara toca La Fosca a Palamós, m'agrada la sorra tan fineta i tan suau. També m'agraden molt els cels de tempesta, però és dificil dibuixar els núvols. He fet el que he pogut. Serà qüestió d'anar practicant.

 

Sant Pol de les Gavarres

Dijous passat tenia 'kedada' amb els USk de Girona, però no va ser... De camí cap allà amenaçava tempesta i començaven a caure quatre gotes. Així que a l'altura de La Bisbal, em vaig desviar cap a Sant Pol i em vaig endinsar a Les Gavarres, per la carretera de La Ganga. Sota un pi vaig fer aquest apunt. 

De pluja, res!... falsa alarma, la tarda va ser magnífica,  s'hi estava de fàbula!  quína tranquilitat...

Primera trobada amb Girona Usk

Dimecres passat va ser la meva estrena amb els urban sketchers de Girona. Erem poquets però va anar molt bé. Ens vam trobar al "Tamboret de la reina",  que és l'espai que fa cantonada entre el passeig Canalejas i la plaça de la Independència, i es tractava de dibuixar una vista de les cases de l'Onyar mirant cap a la catedral.  Molt agraïda per la bona acollida.

Interiors

Dibuixar interiors en un quadern tan diminut com el meu és complicat perquè no tens prou perspectiva, i és difícil trobar un enquadrament adequat que tingui prou gràcia, però estic especialment satisfeta d'aquest interior que també és el primer del meu quadern. El vaig fer tot esmorzant en una cafeteria de Barcelona, mentre esperava que la meva filla fes les proves d'accés a l'Institut del Teatre.

Estrena dels rotuladors Pentel (amb punta flexible de pinzell) són una passada! Encara no els domino i el paper tampoc, pel que es veu, massa prim i s'ondula. De mica en mica...

Rural sketching

Vulpellach és un poblet preciós, amb un encant irresistible per algú a qui li agradi dibuixar. Aquest és el primer dibuix, però n'han de seguir molts d'altres. M'ho hé proposat, però haurà d'esperar, crec que a les acaballes de l'estiu, serà el moment. El vaig fer dins del cotxe, un matí de fred i plugim, des de l'aparcament que hi ha a tocar de la carretera.

Un dels paisatges que més m'ha impressionat recentment per la bellesa és, contrariament al que es podria pensar,  una zona cremada de l'Alt Empordà, concretament del paratge del Mas Baleta a La Jonquera, que conté un recinte megalític impressionant que data del III mil.leni a.C. 

El blau rutilant del cel creant un contrast espectacular amb el blanc-nuclear dels núvols, el negre atzabeja dels troncs cremats,  el verd clar de les fulles tendres dels matolls,  el groc, rosa, lila... de les flors de primavera... I les roques rodones com a suport... Un espectacle estrany, únic, meravellós, increïble.

Una vista de Castell d'Empordà, una talaia sobre els camps de blat de moro, un matí de començaments d'estiu.

Fàbriques i tallers

Filla de taper i havent passat bona part de la meva infantesa jugant a fet i amagar entre les saques de taps i saltant de l'una a l'altra, conservo encara la fascinació per l'estètica de les fàbriques de principis de segle XX. De fet, m'agraden tots tipus de fàbriques, tallers mecànics, artesans, maquinària industrial i tot el reguitzell d'eines, andròmines i fòtils que es fan servir per a fabricar qualsevol cosa.  Tinc un piló de fotos d'aquest tema, que penso incloure en un proper blog fotogràfic.

El següent dibuix és d'una antiga fàbrica de ceràmica de La Bisbal, no sé si encara està activa, amb l'edifici del Mossos a l'esquerra.

El mar... llindar de l'Empordà

Tard o d'hora, si dibuixes per l'Empordà, acabes ran de mar. Aquestes, no obstant,  van ser les meves primeres aquarel.les si mal no recordo; feta, la primera,  des de la terrassa d'una habitació d'hotel...molt atrotinat, però que si estava de conya!

Casa-museu Dali a Portlligat

Cala Jugadora (Cap de Creus))

Platja de Sa Riera (Begur)

El mar des de la muntanya, en aquest cas, urbana.  Els jardins de Miramar miren el mar des de Montjuïc, tot i que jo vaig preferir dibuixar una vista dels jardins a l'ombra d'un arbre centenari, perque queia una cleca de sol que no m'hi vaig veure amb cor. Va ser moments abans de pujar als jardins de  Mossen Cinto Verdaguer on van provar de  mangar-me la motxilla, amb navalla i tot!! Aneu amb compte!  has d'anar amb quatre ulls...una mà al llapis i l'altra a la bossa.

Arbres de la bella ombra. Jardins de Miramar, Montjuïc (Barcelona)

Barraques i barraquetes

El meu petit país ha tingut molta tirada a les barraques,  barraquetes de vinya, de camp,  per desar les eines. Són precioses i encara aguanten!  Que quedi clar que m'estic referint a les petitones, perquè al meu petit país ja fa temps que de tot en diuen "barraques".

Aquí van uns senzills esbossos  en grafit d' un quadern que vaig anomenar de "convalescència". Dibuixats en uns moments en que no estava per gaire res, jo.

Barraqueta d'Ermedàs. Vista des de la Torre Roja

Barraca a Fitor

A continuació, una aquarel.la d'un petit edifici que no és propiament una barraca, tot i que a primera vista ho podria semblar. Es tracta d'un molí hidràulic,  el molí d'en Ribes, un dels molts que hi havia segles enrera en el terme de Cruïlles, vinculats estretament al regadiu. Aquest és un dels que encara es conserva, però malauradament en estat mig ruinós. Hauríem de fer un esforç per conservar aquestes infraestructures que formen part del nostre passat com a país i que mica en mica es van enrunant. Costarà molt que els nostres besnets se "sentin" catalans si tot el que han construit els nostres avantpassats desapareix sota la indiferència i les exigències de la modernitat i la homogeneització.