Interiors

Dibuixar interiors en un quadern tan diminut com el meu és complicat perquè no tens prou perspectiva, i és difícil trobar un enquadrament adequat que tingui prou gràcia, però estic especialment satisfeta d'aquest interior que també és el primer del meu quadern. El vaig fer tot esmorzant en una cafeteria de Barcelona, mentre esperava que la meva filla fes les proves d'accés a l'Institut del Teatre.

Estrena dels rotuladors Pentel (amb punta flexible de pinzell) són una passada! Encara no els domino i el paper tampoc, pel que es veu, massa prim i s'ondula. De mica en mica...

Rural sketching

Vulpellach és un poblet preciós, amb un encant irresistible per algú a qui li agradi dibuixar. Aquest és el primer dibuix, però n'han de seguir molts d'altres. M'ho hé proposat, però haurà d'esperar, crec que a les acaballes de l'estiu, serà el moment. El vaig fer dins del cotxe, un matí de fred i plugim, des de l'aparcament que hi ha a tocar de la carretera.

Un dels paisatges que més m'ha impressionat recentment per la bellesa és, contrariament al que es podria pensar,  una zona cremada de l'Alt Empordà, concretament del paratge del Mas Baleta a La Jonquera, que conté un recinte megalític impressionant que data del III mil.leni a.C. 

El blau rutilant del cel creant un contrast espectacular amb el blanc-nuclear dels núvols, el negre atzabeja dels troncs cremats,  el verd clar de les fulles tendres dels matolls,  el groc, rosa, lila... de les flors de primavera... I les roques rodones com a suport... Un espectacle estrany, únic, meravellós, increïble.

Una vista de Castell d'Empordà, una talaia sobre els camps de blat de moro, un matí de començaments d'estiu.

Fàbriques i tallers

Filla de taper i havent passat bona part de la meva infantesa jugant a fet i amagar entre les saques de taps i saltant de l'una a l'altra, conservo encara la fascinació per l'estètica de les fàbriques de principis de segle XX. De fet, m'agraden tots tipus de fàbriques, tallers mecànics, artesans, maquinària industrial i tot el reguitzell d'eines, andròmines i fòtils que es fan servir per a fabricar qualsevol cosa.  Tinc un piló de fotos d'aquest tema, que penso incloure en un proper blog fotogràfic.

El següent dibuix és d'una antiga fàbrica de ceràmica de La Bisbal, no sé si encara està activa, amb l'edifici del Mossos a l'esquerra.

El mar... llindar de l'Empordà

Tard o d'hora, si dibuixes per l'Empordà, acabes ran de mar. Aquestes, no obstant,  van ser les meves primeres aquarel.les si mal no recordo; feta, la primera,  des de la terrassa d'una habitació d'hotel...molt atrotinat, però que si estava de conya!

Casa-museu Dali a Portlligat

Cala Jugadora (Cap de Creus))

Platja de Sa Riera (Begur)

El mar des de la muntanya, en aquest cas, urbana.  Els jardins de Miramar miren el mar des de Montjuïc, tot i que jo vaig preferir dibuixar una vista dels jardins a l'ombra d'un arbre centenari, perque queia una cleca de sol que no m'hi vaig veure amb cor. Va ser moments abans de pujar als jardins de  Mossen Cinto Verdaguer on van provar de  mangar-me la motxilla, amb navalla i tot!! Aneu amb compte!  has d'anar amb quatre ulls...una mà al llapis i l'altra a la bossa.

Arbres de la bella ombra. Jardins de Miramar, Montjuïc (Barcelona)

Barraques i barraquetes

El meu petit país ha tingut molta tirada a les barraques,  barraquetes de vinya, de camp,  per desar les eines. Són precioses i encara aguanten!  Que quedi clar que m'estic referint a les petitones, perquè al meu petit país ja fa temps que de tot en diuen "barraques".

Aquí van uns senzills esbossos  en grafit d' un quadern que vaig anomenar de "convalescència". Dibuixats en uns moments en que no estava per gaire res, jo.

Barraqueta d'Ermedàs. Vista des de la Torre Roja

Barraca a Fitor

A continuació, una aquarel.la d'un petit edifici que no és propiament una barraca, tot i que a primera vista ho podria semblar. Es tracta d'un molí hidràulic,  el molí d'en Ribes, un dels molts que hi havia segles enrera en el terme de Cruïlles, vinculats estretament al regadiu. Aquest és un dels que encara es conserva, però malauradament en estat mig ruinós. Hauríem de fer un esforç per conservar aquestes infraestructures que formen part del nostre passat com a país i que mica en mica es van enrunant. Costarà molt que els nostres besnets se "sentin" catalans si tot el que han construit els nostres avantpassats desapareix sota la indiferència i les exigències de la modernitat i la homogeneització.

Mosaic de Palafrugell

Aquest és l'esbós que va estrenar el meu petit bloc Moleskine el passat més de febrer. Les mimoses de can Floreal ja eren a mig florir. Miraculosament encara hi ha alguns racons a Palafrugell que s'han salvat de la depredació urbanística... Ens alegren la vista i endolceixen el camí.

Can Floreal al carrer de Palamós

Si hi ha un racó preciós a Palafrugell,  no em refereixo a l'entorn natural, que encara queda alguna cosa, sinó a un de modelat per l'home,  és el cementiri, encara preserva la sensibilitat d'antics temps.

Cementiri de Palafrugell

Festa de la Pela del Suro a Llofriu

Comença l'estiu, i a Llofriu ho celebren amb la festa de la Pela del Suro  http://museu.palafrugell.cat/content/view/129/145/, una diada amb activitats molt interessants, caminades per les Gavarres, passejades literàries  pel casc antic, xerrades geogràfiques... Un petit grupet d'sketchers novells (en Lluís Bruguera ,"el mestre", (lluisbruguera.blogspot.com.es), la Sandra, la Maria i jo,  ens hi vam apropar per fer les nostres primeres provatures. Val a dir que ens ho vam passar molt bé i ja hem quedat que repetirem. Des d'aqui faig una crida a tothom que es vulgui apuntar  a una propera sortida. 

Els meus dibuixos han estat fets amb aquarel.la i grafit i aquest és el resultat d'un matí intens.

Església de St. Fruitós, amb les paradetes dels artesans al fons

Llofriu, vista des del Puig Montoriol

Llofriu, vista des de migdia

Can Bassa de Llofriu